La llum de les Paraules

És un cel abrumador,

no hi ha cap estrella

ni núvols de colors.

Un camí incert que comença

i no acaba.

Un sol ponent enlloc d'una taca.

Boscos d'arbres que dibuixen figures,

i muntanyes que amaguen

un món desconegut.

Un poblet petit i minuciós.

Ple d'éssers que no canten ni ballen,

que no parlen ni mengen,

que no miren ni callen sinó,

que es deixen emportar

per la llum que els envaeix.

PD: Poema de: Soufiane Aouaj

       Qudre d'il.lustració de: Francesc Perea