Dama jove i riallera
de matí vius ploranera,
per, del sol, el seu amor.
L'alegria de la calor
t'encen de força i de valor,
per guarnir-te gelosa,
de perles d'or i de sang lilosa.
Aigua dels somriures
que felicitat regalés
i sinceritat arranqués,
com si d'un amic es tractés
Beguda de la passió,
que fidel ment serveixes a l'amor,
en aquella rerprimida emoció.
Rostre del Penedés
de qui acomules tants records,
del seu cor, l'amor has près.
PD: Estimats lectors, per començar aquest petit recull d'art amateur he pensat que com a autor del blog, estaría bè donar el tret de sortida al blog amb un poema d'autoria pròpia que parlés del concepte que el titula i amb el que m`he basat a l'hora de construir aquesta metàfora tan digna d'un penedesenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada