La vinya penedesenca

                                                                                   

Dama jove i riallera

vestida de rica verdor,
de matí vius ploranera,
per, del sol, el seu amor.

L'alegria de la calor
t'encen de força i de valor,
per guarnir-te gelosa,
de perles d'or i de sang lilosa.

Aigua dels somriures
que felicitat regalés
i sinceritat arranqués,
com si d'un amic es tractés

Beguda de la passió,
que fidel ment serveixes a l'amor,
en aquella rerprimida emoció.

Rostre del Penedés
de qui acomules tants records,
del seu cor, l'amor has près.

PD: Estimats lectors, per començar aquest petit recull d'art amateur he pensat que com a autor del blog, estaría bè donar el tret de sortida al blog amb un poema d'autoria pròpia que parlés del concepte que el titula i amb el que m`he basat a l'hora de construir aquesta metàfora tan digna d'un penedesenc.

L'art és la veu el cor

L'art és la veu del cor; aquell cor inquiet que necessita comunicar-se amb el mon, però a vegades li és dificil. En aquestes ocasions el millor recurs que té, és l'art. La paraula art és molt general, per què, certament unes linies de lletres, són art, però no és l'única, hi ha tantes maneres de fer art, tantes formes de manifestar el que sent el cor que no crec que hi hàgi ningu  capaç de descriure-les totes.
Cadascú és portador d'una o més d'una d'elles, i la vida ens ensenya a posar-les en practica, ens ensenya a descobrir la nostra manera d'expresar-nos. Aquesta és la virtut de l'art, l'originalitat i la individualitat. Cap esser és capaç de copiar l'art completament, sempre es deixarà aquell detall que personalitza l'art.